You are currently browsing the tag archive for the ‘salut pública’ tag.

Fa poc més d’un any que es posava en marxa públicament l’ANC i iniciava el desplegament del seu full de ruta cap a la independència.

Moltes érem les que posàvem en dubte l’oportunitat de l’aposta, així com la idoneïtat de l’estratègia, i m’hi incloc, però el que a aquestes alçades no es pot negar és que ha suposat un autèntic sotrac per la història política d’aquest país i un impepinable impuls per la causa independentista, no sols al principat, sinó pel conjunt de la nació.

L’autodeterminació ocupa avui el centre del debat polític, i ni les múltiples crisis que ens van caient a sobre (financera, econòmica, social, ecològica, política i etc) l’han desplaçat ni un mil·límetre d’aquesta centralitat política.

I la roda sembla girar a favor de l’independentisme d’esquerres, doncs, si més no, el procés seguit almenys ha servit per destapar els diferents models de país que cada actor polític proposa al poble català:

Per una banda tenim l’estat ultraliberal, anorèxic de complexió i sense serveis públics universals, sinó privatitzats, on tot són oportunitats de negoci per els qui no tenen escrúpols en lucrar-se amb el que sigui, desde la salut fins al menjar de les criatures en edat escolar. Tot allò que una persona pot necessitar per viure i desenvolupar-se el llarg de la seva vida serà susceptible de compra-venda… més o menys com fins ara però a lo bèstia.

CECOT-Antoni-Artur-20121027

“Catalunya serà business friendly o no serà” bramava el president de la CECOT, i tots i cadascun dels consellers de l’actual govern han repetit el mantra d’una o altre manera, suposem que perquè ens quedés molt clar.

Aquest és el model d’estat que imposa la UE i la troica, un estat amb una mínima capacitat reguladora i una forta estructura repressiva per protegir els interessos dels amos del negoci. Un estat amb la sobirania supeditada a Brussel·les i al poder els lobbys que, desde allà, són amos del pati europeu.

I aquí al nostre país té els seus adeptes. Sobretot entre els que, fins ara, han remenat les cireres, han tallat el bacallà, i ens han donat garrofes i de tan en tan estopa.

Però per altre banda, l’actual context ha posat sobre la taula una altre manera d’entendre el futur. L’esquerra indepe ja no està sola en la proposta de fer un procés constituent que generi una dinàmica de canvis reals i profunds, en apostar per un nou país autènticament sobirà, amb una economia planificada participadament entre totes, al servei de totes, i que tingui com a objectiu el bé comú, i el repartiment de la riquesa entre totes les que participem en generar-la.

Cada cop som més les que plantegem la necessitat d’un canvi real en la concepció mateixa del país, en un país que es pensi i es faci desde abaix, desde la base, i no desde dalt, desde les elits. I van naixen assemblees constituents al llarg i ample del país, poc a poc, però sense pausa, per entre totes pensar i dibuixar aquest nou país.

Hi ha sobre la taula dues propostes, dues formes d’entendre i encarar el futur, una proposta lampedussiana, que vol que tot canvií perquè en el fons no canvií re i una proposta de canvi real cap a una societat necessàriament millor. Cadascú esculli.

Joan-Arnal Boy Martinez,

Esquerra independentista de Chile

Articles Anteriors