You are currently browsing the tag archive for the ‘ruptura’ tag.

Aprofitant la simplement genial descripció del sempre finíssim Joan Ollé, en la seva darrera columna “sabatina”, direm que Santa Tresa i Sant Arcadi “han unit els seus actius per reploclamar que el seu regne és d’aquest món, i que l’infern són els altres”, i a tant singulars personatges se’ls han sumat d’altres que en el context de fa 1500 anys també haurien passat una canonització col·lectiva, com Itziar Gonzàlez, Jaume Asens, Santiago Vidal (i un llarg etc), per convidar “als descamisats de la CUP, i als desencorbatats d’iniciativa, a tornar a fer fora a puntades de peu, als mercaders del temple.”

La proposta però va molt més enllà del pur intent de reproduir un “cristianisme indignat”, per situar-se en un nou intent d’unir les esquerres amb una formula hibrida entre moviment social i partit polític, en base a un procés constituent per una República Catalana i l’aplicació d’un programa de govern de 10 punts molt bàsics, que poques no firmaríem ara mateix: (enllaç manifest complet)

Però, és possible aquesta unió dels partits d’esquerres i els moviments socials que superi l’actual marc de barbàrie capitalista?

Per entendre d’on venen les divisions que han marcat el camí de les nostres esquerres pàtries, cal fer un breu repàs de la història política del país, posant el focus en aquestes divisions en particular:

La primera divisió és de base ideològica, i té el seu origen al s.XIX (si ve de lluny!), és la divisió entre republicans (liberals o moderats) i internacionalistes (socialistes), aquesta és una divisió ideològica molt difícil de salvar, malgrat les experiències dels primers anys 30, en que ERC va aconseguir guanyar diverses eleccions i governar amb l’ajuda imprescindible de la CNT, però que va quedar quasi definitivament esberlada, a sang i foc, pels fets de maig del 37. De fet no és casual que d’aleshores ençà els republicans s’hagin entès molt més bé amb els liberals de dretes, que amb ningú altre.

La proposta de procés del tàndem Forcades-Arcadi ni tan sols intenta anar en aquest sentit, sinó que busque complicitats tan sols en el segon grup, el dels internacionalistes, també llargament dividits en diversos subgrups (llibertaris, comunistes, socialistes… etc).

Aquest segon grup es divideix per divergències en les formes, molt més que en el fons ideològic, de les seves propostes. Però aquesta divisió també respon a uns processos històrics, que neixen també en el marc dels fets de maig (es van esbatussar tots contra tots), però s’aprofundeixen molt més per les derives històriques enfrontades durant la guerra freda i els anys de la dictadura.

POUM_C_Lenin

Com a exemple clar (que no únic) tenim el cas d’iniciativa: als anys seixanta, quan encara es deien PSUC, van renunciar de facto a la construcció nacional d’aquest país, en el procés per esdevenir el partit de classe del poble treballador català (sic), format molt majoritàriament per persones d’origen immigrant amb moltes dificultats per assumir-lo, en un moment especialment delicat per la pressió esborradora del franquisme, aliat desde la guerra precisament amb la burgesia catalana, aliança que no es va començar a trencar fins a finals d’aquella dècada prodigiosa (i mai del tot).

Posteriorment, i com a peatge culminant del pacte per la restauració borbònica hereva del franquisme, i del seu maleït consens “democràtic”, durant els anys vuitanta també va acabar renunciant a la lluita de classes. Dissolent per absorció els moviments veïnals i sindicals que protagonitzaren en aquest país la lluita per els drets socials, en el marc d’aquella mal dita transició. De la deriva posterior millor ni parlar-ne.

Fruit d’aquest procés de renuncies i de dissolució ideològica del partit dels i les comunistes catalanes, nasqueren les primeres esquerres independentistes modernes, però també un munter d’altres petits grups amb diferents accents d’esquerra radical. I alhora es feu impossible refer l’aliança amb els llibertaris, l’hegemonia dels quals en aquest àmbit ideològic, el que sorgeix de la primera internacional, fou l’autèntic fet diferencial català durant tot el segle passat, doncs el gruix de gents que s’emmarcaven en posicionaments internacionalistes (comunistes, socialistes i etc), aquí sempre foren llibertaris, o hi estaven, i hi segueixen estant, molt influenciats.

També el postmodern i molt espontani moviment dels indignats, l’esquerra indepe renascuda de les seves cendres després de la infame garzonada del 92, o la mateixa proposta de procés constituent, presentada aquesta setmana com si fos un manà caigut del cel “tevetresí”, tenen un posi llibertari imprescindible.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

En l’actual context de crua lluita de classes, amb unes majories socials clarament partidàries de la ruptura amb les polítiques escanyapobres dominants, aquesta proposta, feta i oberta desde la plataforma de difusió més potent que es coneix, representa una bona oportunitat per superar la història i recuperar la capacitat de plantar cara a l’absolut cinisme i manca d’escrúpols dels nostres governants, polítics i econòmics. Però cal portar-la al carrer per fer-la real, cap moviment que vulgui ser coherent amb les idees que es presenten pot parir-se en un despatx o un plató televisiu.

Cal que ens trobem al carrer, en les lluites del dia a dia, a cada assemblea popular de cada poble i de cada barri, per bastir una alternativa real, prou forta i duradora, com per poder plantar cara al capital, de forma efectiva.

I el primer pas és fer-la extensiva al conjunt de la nació, portant-la i articulant-la a València, a Alacant, a Palma, a Felanitx, a Fraga, a Lleida, a Sitges, a Perpinyà… i als carrers i pobles del conjunt dels Països Catalans. Per evitar renúncies, i malentesos que la podrien fer naufragar, per fer-la realment real i que no esdevingui un brindis al sol, impedint de nou la unitat en la lluita per la transformació social necessària, davant a barbàrie del capital.

Joan-Arnal Boy

Militant de l’EI, i de la CUP-AE, de Sitges.

Altres enllaços:

Article “el procés constituent i la unitat popular”

Entrevista a l’Arcadi Oliveres a Vilaweb

Articles Anteriors