You are currently browsing the tag archive for the ‘regne d’espanya’ tag.

L’aperitiu:

El gran Manuel Vàzquez Montalban, ens va ensenyar que tot relat té el seu aroma, o aromes, i aquests no es perceben sols amb un sentit de l’olfacte, imaginari. També hi intervé necessàriament el sentit del gust, directament connectats abdós amb la part del subconscient on resideix el record.

En el relat del moment històric actual podríem dir que encara som a l’aperitiu: S’hi pot detectar el sabor profund i desconcertadorament agredolç d’un escabetx amb bolets (tan és el peix, si és blau), acompanyat de l’aspror del vi novell de la terra, aquell que encenia la taula.

El procés iniciat l’onze de setembre de l’any passat ha obert un debat social, del carrer als mitjans i institucions, sobre al qüestió independentista, situació molt positiva en sí mateixa, considerant que aquest era un tema, fins aleshores, absolutament tabú, molt molest, marginat i menyspreat obertament, per uns mitjans de comunicació, i una classe política, embrancats en “altres interessos”… durant més de 30 anys.

Però encara no em passat d’aquest punt. Malgrat la profusió de literatura al respecte, i el molt soroll que s’esta fent al voltant del tema desde els mitjans de comunicació.

Uns mitjans que, últimament, ens venen advertint hipòcritament d’un suposat xoc de trens entre el govern d’Espanya i el poble català, per l’actitud d’aquest. De resultes del qual “moriríem” atropellats. Com si no vinguessen atropellant-nos, amb tot el que tenen, desde fa cinc-cents anys.

Ja no ens espanten.

Viurem_Lliures

I encara som a l’aperitiu…

Aquest conflicte ja era aquí molt abans. És un conflicte larvat que ve de lluny, entre el poble català i el govern del regne d’Espanya, concretament d’aquest contra la supervivència d’aquell.

No el provoca el debat, ni el procés independentista que impulsa i compromet una franja cada vegada més gran d’aquesta societat, sobretot al principat però, en diferent mesura, al llarg i ample dels Països Catalans. Ni molt menys ve marcat per les actituds d’una classe política absolutament superada per l’impuls del moviment social, i que viu molt allunyada de l’interès de la majoria, a qui només coneixen per les enquestes.

És conseqüència del permanent intent esborrador d’un imperi contra un poble ocupat, i forma part indestriable d’aquesta aberració de la història que és l’imperi Espanyol, nascut del genocidi dels nostres veïns jueus i àrabs.

IxCT_mural

el primer plat: la consulta?

Després del rotund èxit de la cadena humana del darrer onze de setembre, el següent pas, si es vol avançar i que no quedi en quelcom estèril, és fer la consulta. Digui el que digui el govern d’Espanya.

La història no és el resultat inevitable d’allò que férem ahir, sinó fruit del que decidim fer avui, i, si això ens pertany, el futur és nostre. Això és l’autodeterminació. Tenim l’oportunitat de decidir com serà el futur, d’aquest país, i de la societat que el conforma.

No ho deixarem en mans de les vedets del despropòsit que ens han governat fins ara.

Joan-Arnal Boy Martinez

militant d’esquerra independentista.

Anuncis

Imatge

El deute privat d’Espanya és un de les més alts del món i el dèficit públic apunta al 100% del PIB. Per si això fos poc, les sospites sobre el sistema bancari creixen com l’escuma, ja han petat els bancs i caixes Valencians i Andalusos, ara toca Unim, poc a poc va caient Bankia…

I si l’economia naufraga, l’edifici polític amenaça ruïna. Totes les institucions – totes! – Estan relacionades amb la corrupció, la incompetència, i la desafecció… Ni la més alta s’en salva. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Articles Anteriors