You are currently browsing the tag archive for the ‘Poble Català’ tag.

L’aperitiu:

El gran Manuel Vàzquez Montalban, ens va ensenyar que tot relat té el seu aroma, o aromes, i aquests no es perceben sols amb un sentit de l’olfacte, imaginari. També hi intervé necessàriament el sentit del gust, directament connectats abdós amb la part del subconscient on resideix el record.

En el relat del moment històric actual podríem dir que encara som a l’aperitiu: S’hi pot detectar el sabor profund i desconcertadorament agredolç d’un escabetx amb bolets (tan és el peix, si és blau), acompanyat de l’aspror del vi novell de la terra, aquell que encenia la taula.

El procés iniciat l’onze de setembre de l’any passat ha obert un debat social, del carrer als mitjans i institucions, sobre al qüestió independentista, situació molt positiva en sí mateixa, considerant que aquest era un tema, fins aleshores, absolutament tabú, molt molest, marginat i menyspreat obertament, per uns mitjans de comunicació, i una classe política, embrancats en “altres interessos”… durant més de 30 anys.

Però encara no em passat d’aquest punt. Malgrat la profusió de literatura al respecte, i el molt soroll que s’esta fent al voltant del tema desde els mitjans de comunicació.

Uns mitjans que, últimament, ens venen advertint hipòcritament d’un suposat xoc de trens entre el govern d’Espanya i el poble català, per l’actitud d’aquest. De resultes del qual “moriríem” atropellats. Com si no vinguessen atropellant-nos, amb tot el que tenen, desde fa cinc-cents anys.

Ja no ens espanten.

Viurem_Lliures

I encara som a l’aperitiu…

Aquest conflicte ja era aquí molt abans. És un conflicte larvat que ve de lluny, entre el poble català i el govern del regne d’Espanya, concretament d’aquest contra la supervivència d’aquell.

No el provoca el debat, ni el procés independentista que impulsa i compromet una franja cada vegada més gran d’aquesta societat, sobretot al principat però, en diferent mesura, al llarg i ample dels Països Catalans. Ni molt menys ve marcat per les actituds d’una classe política absolutament superada per l’impuls del moviment social, i que viu molt allunyada de l’interès de la majoria, a qui només coneixen per les enquestes.

És conseqüència del permanent intent esborrador d’un imperi contra un poble ocupat, i forma part indestriable d’aquesta aberració de la història que és l’imperi Espanyol, nascut del genocidi dels nostres veïns jueus i àrabs.

IxCT_mural

el primer plat: la consulta?

Després del rotund èxit de la cadena humana del darrer onze de setembre, el següent pas, si es vol avançar i que no quedi en quelcom estèril, és fer la consulta. Digui el que digui el govern d’Espanya.

La història no és el resultat inevitable d’allò que férem ahir, sinó fruit del que decidim fer avui, i, si això ens pertany, el futur és nostre. Això és l’autodeterminació. Tenim l’oportunitat de decidir com serà el futur, d’aquest país, i de la societat que el conforma.

No ho deixarem en mans de les vedets del despropòsit que ens han governat fins ara.

Joan-Arnal Boy Martinez

militant d’esquerra independentista.

Anuncis

Fa poc més d’un any que es posava en marxa públicament l’ANC i iniciava el desplegament del seu full de ruta cap a la independència.

Moltes érem les que posàvem en dubte l’oportunitat de l’aposta, així com la idoneïtat de l’estratègia, i m’hi incloc, però el que a aquestes alçades no es pot negar és que ha suposat un autèntic sotrac per la història política d’aquest país i un impepinable impuls per la causa independentista, no sols al principat, sinó pel conjunt de la nació.

L’autodeterminació ocupa avui el centre del debat polític, i ni les múltiples crisis que ens van caient a sobre (financera, econòmica, social, ecològica, política i etc) l’han desplaçat ni un mil·límetre d’aquesta centralitat política.

I la roda sembla girar a favor de l’independentisme d’esquerres, doncs, si més no, el procés seguit almenys ha servit per destapar els diferents models de país que cada actor polític proposa al poble català:

Per una banda tenim l’estat ultraliberal, anorèxic de complexió i sense serveis públics universals, sinó privatitzats, on tot són oportunitats de negoci per els qui no tenen escrúpols en lucrar-se amb el que sigui, desde la salut fins al menjar de les criatures en edat escolar. Tot allò que una persona pot necessitar per viure i desenvolupar-se el llarg de la seva vida serà susceptible de compra-venda… més o menys com fins ara però a lo bèstia.

CECOT-Antoni-Artur-20121027

“Catalunya serà business friendly o no serà” bramava el president de la CECOT, i tots i cadascun dels consellers de l’actual govern han repetit el mantra d’una o altre manera, suposem que perquè ens quedés molt clar.

Aquest és el model d’estat que imposa la UE i la troica, un estat amb una mínima capacitat reguladora i una forta estructura repressiva per protegir els interessos dels amos del negoci. Un estat amb la sobirania supeditada a Brussel·les i al poder els lobbys que, desde allà, són amos del pati europeu.

I aquí al nostre país té els seus adeptes. Sobretot entre els que, fins ara, han remenat les cireres, han tallat el bacallà, i ens han donat garrofes i de tan en tan estopa.

Però per altre banda, l’actual context ha posat sobre la taula una altre manera d’entendre el futur. L’esquerra indepe ja no està sola en la proposta de fer un procés constituent que generi una dinàmica de canvis reals i profunds, en apostar per un nou país autènticament sobirà, amb una economia planificada participadament entre totes, al servei de totes, i que tingui com a objectiu el bé comú, i el repartiment de la riquesa entre totes les que participem en generar-la.

Cada cop som més les que plantegem la necessitat d’un canvi real en la concepció mateixa del país, en un país que es pensi i es faci desde abaix, desde la base, i no desde dalt, desde les elits. I van naixen assemblees constituents al llarg i ample del país, poc a poc, però sense pausa, per entre totes pensar i dibuixar aquest nou país.

Hi ha sobre la taula dues propostes, dues formes d’entendre i encarar el futur, una proposta lampedussiana, que vol que tot canvií perquè en el fons no canvií re i una proposta de canvi real cap a una societat necessàriament millor. Cadascú esculli.

Joan-Arnal Boy Martinez,

Esquerra independentista de Chile

Articles Anteriors