You are currently browsing the tag archive for the ‘cup’ tag.

Som anticapitalistes perquè no volem un sistema que es basa en la desigualtat i en l’explotació de les persones i els recursos naturals, per la seva supervivència.

 

Som anticapitalistes perquè no estem d’acord amb el consumisme individualista sobre el que se sustenta l’economia de creixement continu depredadora dels recursos que ens ha portat a la crisi actual.

 

Som anticapitalistes perquè no volem que el poder financer mani l’economia, l’economia mani la política i els polítics carreguin sobre les classes populars els interessos que reclamen els especuladors financers.

 

Som anticapitalistes perquè volem que les decisions empresarials es prenguin als centres de treball entre totes les treballadores i no en els despatxos llunyans d’empreses de fons d’inversió.

 

Som anticapitalistes perquè l’interès col·lectiu ha de prevaldre sobre l’interès individual.

 

Som anticapitalistes perquè s’ha de garantir el dret a l’habitatge i a una vida digna i no el dret a la propietat i a la usura.

 

Som anticapitalistes perquè és un dels pilars del patriarcat i aquest mai ens farà a tothom iguals.

 

Som anticapitalistes perquè la socialdemocràcia només ha funcionat quan el capitalisme es desenvolupa a bon ritme i és captiva del’economia liberal en temps de crisi.

 

Som anticapitalistes perquè el capitalisme és un dels pilars del patriarcat i aquest perpetua les relacions de poder, competitivitat i els estereotips violents. Apostem per unes relacions lliures i sanes basades en la confiança i el respecte compartits.

Som anticapitalistes perquè el sistema no admet reformes, s’ha de destruir.

No ens podem guarir de la crisi amb les medicines que recepten aquells que ens han encomanat la malaltia del capitalisme, per això som anticapitalistes.

 

Oscar Mendoza, CGT – Funció Pública

 

Anuncis

Sovint se’ns acusa a la CUP, com a la resta de l’Esquerra Independentista, d’avantposar a la independència les nostres reivindicacions socials. És el preu a pagar per la nostra sinceritat i radicalitat a l’hora de definir-nos, en aquest temps ensopit d’ambigüitats.

Aquesta manca de definició és la que permet als partits sobiranistes amagar les seves preferències socials, que en tenen, i les porten a la pràctica. I, molt important, és aquesta mateixa manca de definició la que, aplicada a la qüestió nacional, els ha permès amagar la seva claudicació des de la Transició. Des de l’això no toca dels convergents, a l’emplaçament a les institucions internacionals o a futurs llunyans d’Esquerra.

Amb aquest argument, els transversals constantment criden a l’unitat i a la renúncia sobre el contingut de la independència, però només a la CUP. Per què mai es demana a Convergència que renuncïi al seu projecte neo-liberal i pari de destruir les poques estructures d’estat que tenim, els serveis públics, en pro de l’unitat independentista? O a Esquerra que deixi de banda els seu liberalisme social (sic)? Per què no reclamen a Solidaritat que deixi d’opinar sobre temes que no siguin exclusivament l’independència política?

Que no es presenten els partits independentistes per a les institucions que després hauran de gestionar tota mena d’assumptes? Oi que ocuparan conselleries i comissions parlamentàries? Oi que aplicaran retallades o deixaran d’aplicar-les?

Parlem clar doncs, i definim-nos. Quina independència volem? Per a què? I per a qui?

L’Esquerra Independentista ho tenim molt clar, perquè vam néixer per a això. Som independentistes perquè no renunciarem a que els Països Catalans ens organitzem com millor ens convingui. I som socialistes perquè sabem que sense independència econòmica, no tindrem una veritable independència política. Volem la independència per a que el conjunt del poble decideixi quin país volem, i que l’economia estigui al nostre servei per al nostre benestar, i no per a que nosaltres estiguem al servei de l’economia d’uns quants, per al seu benefici propi.

Ho volem tot, i no renunciarem a res. Això vol dir que dificultarem un procés independentista que no coincideixi del tot amb el nostre projecte? Evidentment que no. Per parlar d’independència sempre ens hi trobaran perquè sempre hi hem estat, i gairebé sempre en solitari.

Sabem que això molesta, i que la intenció de fons és excloure’ns del debat independentista. Potser per això ara criden els transversals al vot útil.

Que nosaltres quedem fora del Parlament principatí, és garantia d’un procés a mitges, d’un nou pacte amb Espanya, vernissat d’estat propi. Per això diem que el nostre vot és més útil que mai, si el que es vol és una independència total de la nació completa.

I si això fós poc, resulta que des de l’aritmètica electoral, el nostre no només és útil, sinó indispensable. Aquells que al·leguen que s’ha de votar pels partits que tenen diputats “assegurats”, haurien d’explicar que els vots que podria treure la CUP, en cas d’anar cap a ells, significarien 2 diputats “independentistes” més, però 4 escons quedarien a repartir entre partits no independentistes. En canvi, aquests mateixos vots, podrien significar que nosaltres entréssim al parlament amb 3, o fins i tot 5 diputats, que ja no es repartirien entre els partits espanyolistes amb menys vots.

Sempre s’ha dit, que qui no parla clar, alguna cosa amaga. Nosaltres ho hem dit sempre: independència i socialisme per als Països Catalans!

Karim Akbih, Cup de Vilanova

Imatge

Des de la CUP-Sitges volem fer palesa la nostra frontal oposició a aquesta contrareforma laboral, la qual és el major atac als drets dels i les treballadores d’ençà els Pactes de la Moncloa.

Image

Aquest nou atac, el qual es recolza en una crisi d’un sistema econòmico-productiu injust, provocada per la classe dominant; la qual, a més, veu afavorits els seus interessos de classe amb aquesta contrareforma.
Han estat les polítiques del «laissez-faire» les que ens han dut a aquesta situació, han estat aquestes polítiques de màniga ampla amb la patronal les que han dut a la classe treballadora i als estaments públics a la misèria, ha estat la nacionalització del deute privat de les grans  financeres les que han creat la problemàtica del deute públic. Ha estat tot aquest dogmatisme neoliberal el responsable, i quina ha estat la seva solució? Més neoliberalisme. Ens tornen a repetir els lemes que escoltàvem als anys 80, amb la doctrina del TINA (There Is Not Alternatives), repetint de manera digne del mateix Goebbels que no existeixen alternatives, però això ja es va demostrar fals quan ho deien Thatcher i Reagan i ho segueix sent quan ho diuen Merkel, Sarko, Rajoy o Mas.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Articles Anteriors