You are currently browsing the tag archive for the ‘austeritat’ tag.

El panorama polític del país viu un procés d’acceleració i clarificació, i s’ha obert la veda electoral amb l’exclusiu míting escenificat al parlament. Aquestes eleccions ara semblen ser el principal objectiu de Mas i els seus, però en política cap moviment respon a un sol objectiu.

Tot aquest miracle de la pastanaga indepe sembla ben bé pensat per transformar la nostra classe política en sucre, i deixar-los indemnes dels xanxullos amb que es jugaren els estalvis de les persones treballadores en les Caixes, amb la bombolla del totxo, pilutassus i corrupteles, que ens han dut a la situació econòmica actual.

Després d’haver-nos retornant col·lectivament a les situacions d’indefensió i esperpent que cantaven alguns dels trobadors de la nova cançó. I havent dut a la ruïna pública les institucions del pseudo-estat que governen, començant per les dites Caixes i els Ajuntaments… el panorama social serà encara més feréstec en breu, de la mà de la troica de la seva estimada UE.

Però els és igual, tenen la pastanaga. En un marc en que les institucions i els partits del règim actual son cada dia més qüestionats (un 70 i pico per cent de desconfiança en la classe política, publica avui el diari El País), han trobat la formula màgica per salvar la cara. I n’estan la mar de contents, els hi anava la poltrona.

Segons els mitjans, un Artur Mas transfigurat en campió de la independència, ens portarà a l’alliberament, armat amb el seny a una ma i el fuet de la austeritat “troicana” a l’altre, mentre ens distreu brandant la pastanaga més independentista, amb il·lusió.

No és d’estranyar que ens haguem quedat totes de pasta de moniato, inclòs el president de l’estat espanyol, perplexes davant la blitzcrieg convergent cap a l’hegemonia política i electoral.

Ningú mínimament informat dels tripijocs habituals dels nostres polítics aconsegueix creure’s del tot el gir indepe d’aquesta banda de filisteus. Però en la histèrica carrera informativa del mitjans, la independència del principat ha arribat a semblar una realitat immediata.

Ni ells saben com aturar la idea que aquest procés persegueix l’annelada independència, objectiu que supera, de llarg, els interessos de la coalició. Ja estan postposant el referèndum, tan com poden.

I el problema és gros, les enquestes dels diaris revelaven que un 80 o 85 % dels seus electors es pronunciaven a favor de la independència, enfront un 10 o 15% en contra, segons quina enquesta miressis, feinada tindran per fer baixar el suflé indepe dins les seves pròpies files, quan, passades les eleccions, vingui el temps de les rebaixes.

El desig de Mas seria que acabés amb una negociació a tres bandes, entre qui mani a la Generalitat, l’Estat i la famosa Troica, autèntic poder que ens governa. Deixant de banda absolutament l’interès i els desitjos d’aquest poble, òbviament.

De la capacitat col·lectiva per fer-nos sentir, per sobre dels tripijocs interessats dels qui ens governen, escollits o no, en dependrà que tot plegat acabi bé per nosaltres, o tan sols per ells.

Joan-Arnal Boy

Militant de l’EI.

Anuncis

Articles Anteriors