You are currently browsing adriapet’s articles.

Els últims esdeveniments a Sitges ens estan demostrant com la fallida, òbvia i reconeguda per tothom, d’un model econòmic i social no té per què ser la raó de la seva defunció, ans al contrari. No és important si el model és viable o sostenible, com es diu ara; allò important de la qüestió és si dóna beneficis a curt termini i si els dóna a qui els ha de donar, ja que, de totes maneres, quan tot s’ensorri ho pagarem les classes populars. Així és com funcionen les ments de la direcció política i econòmica de la nostra vila, i els últims exemples ho clarifiquen cada dia més.

 

            El relat començaria el dia abans del ple municipal en el qual es portaven a aprovació inicial les taxes i els pressupostos.

            Aquella nit ens anàvem a dormir amb la idea que el govern, en minoria per la fugida del PP, hauria de pactar amb l’oposició per poder tirar endavant les taxes i els pressupostos, que s’encetaria  un període d’al·legacions amb què es podria fer una volta al model imperant a la nostra vila, tot buscant una progressivitat en taxes i impostos, dotant d’eines els serveis socials, l’educació,implantant les tan necessàries polítiques d’habitatge social, etc. Esperàvem un moment d’aquells en què la política es guanya un xic de respecte. Però és clar, com moltes esperances aquest pensament tenia una part d’ingenuïtat, i en aquest cas potser la major part. Calia tenir ben present que dos dels tres partits de l’oposició havien format part de la creació i el manteniment d’aquest model de vila basat en l’especulació urbanística, la precarietat laboral inherent al sector serveis, la temporalitat i un llarg etcètera deduïble dels primers exemples. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis

T’aixeques de bon matí, la radio i els diaris et llencen a la cara la nova versió del cas Barcenas de torn, o diga-li Gurtel, Palau, Filesa, Unió, Treball, Botswana, NOOS o com vulguis, a penes ja queden noms per posar. La reacció visceral és de indignació envers els protagonistes d’aquests casos i focalitzem la ira contra un testaferro i el president, algun alt funcionari o el ministre del ram en qüestió. Això si, com sempre, majoritàriament es pensa en la necessitat de canviar les cares, de convocar eleccions, que abdiqui el rei, posar més filtres o controls, es a dir, posar algun pedaç que ens permeti seguir amb el nostre dia a dia una mica més tranquils o menys alterats.

Però poques vegades volem enfrontar-nos a les preguntes clau: podem seguir parlant de casos aïllats? és tothom corrupte? és natura o l’educació que fomenta el sistema? és el sistema corrupte? Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Des dels moviments d’alliberament realment rupturistes sempre ens hem trobat amb la capacitat de la dreta i part de l’esquerra de poltrona de crear grans murs per tal d’intentar silenciar el nostre discurs, ridiculitzar-lo o mirar de deslegitimar-lo; però amb gran tossudesa i sacrifici per part de la militància hem anat fent forat en aquest mur, fins el punt que una bona part del nostre cos discursiu s’ha anat fent lloc en sectors de la població en allò que li diuen sentit comú.

Ara es troba en aquesta situació molta gent pel que fa a la defensa del dret a decidir, quan o bé mai s’hi havia trobat o directament era part dels fabricadors del morter per a aquest mur. I ara amb sorpresa, indignació i ràbia veu com des d’una bona part dels mitjans, organitzacions i partits contraris a la llibertat del nostre poble se l’acusa de feixista, de dividir, de ser una minoria subvencionada, entre d’altres; i es va construint el mur per tal d’amagar darrere d’infàmies el dret a la llibertat de la nostra nació. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Avui, 29 de Maig del 2012, a primera hora del matí han detingut a dos militants del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans i de la Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista. Són membres també de la Coordinadora d’Assemblees de Facultat de la Universitat Autònoma de Barcelona. A més a més, han detingut a dos activistes del barri de Sants de Barcelona i un altre company de la CAJEI de Reus a ben entrada la tarda.
Una vegada més, tenim al davant un fet que evidencia la criminal·lització que patim els qui lluitem dia a dia en defensa de l’esenyament públic i de qualitat. Ha estat un any de mobilitzacions costants, lluites al carrer i a les aules i de plantar cara a l’ofensiva de retallades que patim les classes populars així com els membres de la comunitat educativa, els estudiants catalans. Aquestes detencions generen una situació de crispació i malestar general més fort del que ja teniem ahir, davant les anteriors detencions com les esdevingudes a Bunyola, a les Illes, on un altre militant del SEPC juntament amb 3 més activistes han estat detinguts fins avui.

Durant els últims dies en pogut escoltar la cançoneta de sempre de la CEOE, amb el titol “vull per a mi el pastis de les pensions”, tornen amb la gran mentida de l’esgotament del model de pensions i ens trobem a govern i altres sectors ballant i tararejant la cançoneta, es obvi el suport de la patronal, però el que podria sobtar és l’acompanyament a la melodia de les cúpules dels sindicats majoritaris. Tot i que aquests últims ho intentin ocultar amb petites declaracions o crides a les mobilitzacions després s’encarreguen de fer-les fracassar amb inacceptables concessions a l’hora de signar acords, per tal de facilitar l’aplicació de lleis o reformes contra la classe treballadora.

Val a dir que aquestes cúpules sindicals en un primer moment, i per intentar fer oblidar la molt feble oposició que van realitzar a l’aprovació de la Reforma Laboral, van fer crides de no fer ni un pas enrere en la reforma de les pensions. Només cal fer un cop d’ull a les hemeroteques per veure com els representants de CCOO i UGT s’omplien la boca entre setembre i novembre assegurant que no posarien en perill un dret que tant havia costat d’assolir per la classe treballadora, per poques setmanes després donar un cop mortal al sistema públic de pensions. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Durant els últims mesos i anys, des de la dreta política (entenguis des de PSOE fins a PP passant per CiU i altres), es tracta a la classe treballadora de tal manera que sembla extreta d’un manual de psicologia d’un maltractador . Dit així sembla fort però fent un seguiment dels últims discursos dirigits a aquest col·lectiu, ja fos des de l’anterior govern com des de l’actua,l dona totalment aquesta sensació. Ho explicaré bé per tal que s’entengui: Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Articles Anteriors