T’aixeques de bon matí, la radio i els diaris et llencen a la cara la nova versió del cas Barcenas de torn, o diga-li Gurtel, Palau, Filesa, Unió, Treball, Botswana, NOOS o com vulguis, a penes ja queden noms per posar. La reacció visceral és de indignació envers els protagonistes d’aquests casos i focalitzem la ira contra un testaferro i el president, algun alt funcionari o el ministre del ram en qüestió. Això si, com sempre, majoritàriament es pensa en la necessitat de canviar les cares, de convocar eleccions, que abdiqui el rei, posar més filtres o controls, es a dir, posar algun pedaç que ens permeti seguir amb el nostre dia a dia una mica més tranquils o menys alterats.

Però poques vegades volem enfrontar-nos a les preguntes clau: podem seguir parlant de casos aïllats? és tothom corrupte? és natura o l’educació que fomenta el sistema? és el sistema corrupte?

Quedar-se amb la focalització d’aquest problema en uns quants testaferros o en gran part de la classe política, pot aportar gran tranquil·litat i mirar una mica més enllà és  quelcom que ens pot arribar a remoure tot i fer que ni el terra que trepitgem sigui ferm. Però és un exercici molt sa intentar de manera crítica mirar d’entreveure la realitat de tant en tant, com a mínim per no sentir que cada dia t’aixequen la camisa una mica més.

Vivim en un sistema que, cada dia més, fomenta l’interès privat envers l’interès públic o general; un sistema que posa com a exemple a qui s’enriqueix i condemna a qui defensa els drets de la majoria treballadora; un sistema que fixa com a objectiu únic de tota empresa i corporació l’obtenció de beneficis per als accionistes; en definitiva, un sistema que considera com a desitjable l’egoisme més vil com a motor de la societat. Llavors, basant-nos en això, no és normal que per tal d’obtenir l’objectiu únic legitim, que són els beneficis econòmics, un cop ja hem passat per sobre de l’explotació dels éssers humans per obtenir la seva plusvàlua, es miri de usurpar la seva minsa sobirania mitjançant el suborn, les donacions a partits, condonació de deutes bancaris o el xantatge?

El sistema ens mostra el seu itinerari cada dia, fomentant l’explotació laboral per dotar de més beneficis a la patronal, accedint al xantatge dels empresaris o banquers cada cop que el clam popular exigeix reformes, utilitzant els cossos repressius sempre en defensa dels interessos d’una minoria.

Llavors si tan clar queda el camí a seguir que marca el sistema, per quina raó ens indigna la corrupció, si es considera aquest el millor dels sistemes possibles?, per quina raó som incapaços de repensar el model i buscar un altre que la seva base sigui la solidaritat i el suport mutu, on els interessos egoistes es posin sempre per sota del interès de la majoria? Potser és per mandra o es degut a que els mitjans, per saturació, han focalitzat totes les mancances democràtiques en certs personatges ombrívols, però els quals no existirien sense els interessos econòmics dels grans capitals, o no tan grans, que els donen vida.

Cal fer una gran reflexió, i enviar d’una vegada per totes a un sistema que és corrupte per pròpia definició a la paperera de la història i encetar una recerca d’alternatives per poder entregar a les properes generacions una base on construir un futur que ara se’ns nega, que com de vegades s’escolta al poeta Miquel Martí Pol: «tot està per fer i tot es possible».

Adrià Pet

Militant de l’Esquerra Independentista de Sitges

Anuncis