Quan als mitjans de comunicació parlen de retallades, i altres eufemismes per englobar les polítiques que estan duent a terme els nostres governants, a vegades pot semblar que parlen de quelcom que no ens afecta directament, que no incideix en el nostre nivell de vida.Com que no totes som estudiants, l’escandalosa merma dels pressupostos en educació, o la pujada innegablement elititzant dels preus per accedir a una educació superior, potser moltes no la notem en el nostre dia a dia.

Altre cosa és la descarada retallada de les partides públiques destinades a la formació continuada de les persones que ja treballen o estan en situació d’atur. Doncs és innegable és que la majoria de la població es troba impepinablement en una d’aquestes situacions.

El mateix ens passe quan llegim sobre l’exclusió de milers de persones del dret universal a una atenció de qualitat i gratuïta en cas d’emmalaltir, simplement per motius d’origen, o econòmics. Sí no som immigrants o no portem una bona temporada a l’atur, potser no ens n’adonarem d’aquest escorxador que representen les retallades en la sanitat pública; almenys fins que aquesta no ens faci realment falta i ens trobem els centres tancats o saturats.

Més visible sembla la escabetxina sense límits que està suposant la contrareforma laboral que van refrendar el matrimoni CiU i PP al congrés espanyol. Doncs la primera de les seves conseqüències està sent la proliferació d’expedients de regulació de treball a tort i a dret, ara que les empreses ja no han de passar comptes amb cap administració per enviar la gent a casa i destruir els llocs de treball.

Però malgrat tot, hi ha qui segueix pensant que està exempt d’aquestes vicissituds, pensant tenir les esquenes feliçment cobertes, si no son, per ara, pobres, estudiants, pensionistes, o immigrants, tenen feina i ni estan malalts ni tenen cap familiar en alguna d’aquestes situacions. Ja ni haurà prou… o potser no?

Quan l’empresa Uniland, propietària de la cimentera de Vallcarca ha aplicat sense avisar ningú la nova llei laboral al personal que treballa en aquella planta, a més d’un regidor del govern pentapartit de la dreta sitgetana potser li han grinyolat els timpans, donat el drama que això supose per la caixa de la casa gran, que ja viu una situació terrorífica en el capítol d’ingressos.

Algú poc informat podria pensar que s’han tornat obreristes de cop i volta. Presentant una moció en defensa d’uns llocs de treball que fa just un mes no es veien amenaçats per enlloc. I que innegablement sí ho estan és gràcies a les facilitats que la nova norma ha donat a l’empresa. Però no, no enganyen a ningú.

Ja no poden tapar que les seves polítiques van dibuixant un país, que més que a una obra de Dickens o de Rosselini, ens transporta directament a les polítiques socials franquistes, que alguns tan enyoren. Amb aquestes conseqüències.

Amb sort, igual tornen els autocars de “Suecas”.

Imatge

Nota al peu: Això sí, cal concedir-li al nostre alcalde l’encert de plantejar que cal començar a pensar seriosament què hi farem a Vallcarca quan la Uniland decideixi finalment marxar. I vull afegir-hi que també cal pensar en com aquests arreglaran la queixalada del parc que s’han menjat per enriquir-se, i compensaran la contaminació que ens han deixat a l’aqüífer, que en part els pertoca.

 

Joan-Arnal Boy

CUP de Sitges

Anuncis